La Creu Trinitària

Encara que la segona versió de la creu es considera més actualitzada per representar als reformats de l'Ordre de Trinitaris (els Descalços), sembla ser, segons algunes fonts, que la forma de franges senzilles era el primer model dels seus fundadors, a la qual van voler retornar els reformadors.
Respecte als colors, existeix, no obstant això, un tercer color, que passa desapercebut moltes vegades a les fonts hagiogràfiques, que és el blanc, com a fons on es traça la creu bicolor. Aquest és el sentit que presentaven els primers hàbits de l'Ordre, que s'acompanyaven d'un escapulari de color blanc, que disposava d'una obertura per a introduir el cap i deixava caure cap a l'esquena i cap al pit els seus extrems; en la part davantera figurava la creu bicolor.
Els tres colors de la creu, de base provençal, s'ha identificat per alguns autors amb els 3 colors de la bandera francesa, com a símbols inconfusibles del país gal; si bé, és evident, que seria en tot cas al revés. Són moltes les explicacions que s'han donat a aquests colors, des de les simples que els associen a cadascuna de les persones de la Trinitat a les més teològiques que volen descobrir en la creu trinitària una icona-resumeixen de la història de la salvació. La veritat és que cap de les explicacions s'ha imposat a les altres, segurament perquè d'aquesta manera la creu trinitària pot continuar sent un signe d'alliberament.
Quan els trinitaris alliberaven els captius els imposaven un petit escapulari amb la creu trinitària. D'aquesta manera era més fàcil diferenciar els alliberats dels quals encara no ho havien estat. Al mateix temps era tot un símbol dels quals quedaven «marcats» o «comprats» per Déu Trinidad per a ser definitivament lliures en ell. La majoria dels captius alliberats no es tornaven a llevar aquest escapulari en tota la seva vida, per a així recordar millor a Déu que havia anat a buscar-los en les masmorres de l'horror i als frares trinitaris que van servir de mans de Déu, aquests mateixos frares que portaven també sempre sobre el seu pit la creu tricolor i amb això pregonaven a tots que Déu ens estima fins a l'extrem.
Però el que és indubtable és el seu simbolisme hagiogràfic del que representen els 3 colors: el blanc (fons o englobante), el blau (horitzontal o jacent) i el vermell (vertical o descendent); colors identificadors de la Santíssima Trinidad: Pare, Fill i Esperit Sant, respectivament, com a elements fonamentals de l'Ordre. Observant, que les 2 aspes que es creuen, no es fundin en el centre, sinó que se solapen entre si i sobre el fons, indicador que les 3 Persones són distintes i es diferencien; però totes formen un mateix Déu.
Moltes imatges de la Verge del Remei es representen amb l'escapulari trinitari, amb aquesta creu.

El símbol de l'Ordre dels Trinitaris, els qui van propagar l'advocació del Remei, és una Creu que presenta 2 versions:
– Una primera versió de creu puntada, els extrems de la qual presenten uns eixamples que assemblen «potes», amb la mateixa disposició vertical vermella solapada a l'horitzontal blava.
– Una segona versió de creu de franges senzilles, que consisteix en una franja vermella vertical, superposada a una altra blava horitzontal, totes dues de la mateixa grandària.